dijous, de novembre 30, 2006

Lice va ser, és i serà

Avui toca zona de combats. Més a l'est d'Ergani entrem a la regió de Lice. A les muntanyes que l'envolten l'exèrcit turc està duent a terme un total de quaranta-dos operacions militars contra la guerra. La situació de guerra en què Lice viu immersa es van fent palesa a mesura que ens acostem al poble. Els controls i bases militars es van multiplicant. Lice mateixa està rodejada de bases. Ara hi viuen unes 11.000 persones i uns 7.000 soldats turcs estan estacionats al municipi. Els helicòpters militars que s'enlairen cap a les muntanyes o tornen de les muntanyes seran una constant de la passejada per Lice. També ho seran els soldats passejant, i els jeeps i vehicles blindats.

Però nosaltres no hem vingut a Lice per veure de prop l'exèrcit turc. Hi hem vingut per veure com s'ho fa la vila per reconstruïr-se de les cendres. Doncs Lice va ser un dels pobles de més població que l'exèrcit turc va cremar i derruïr en la seva major part durant els anys més durs del conflicte armat, principis dels noranta. Lice va tenir un dia 15.000 habitants i el pas de l'exèrcit va aconseguir reduïr la població a un parell de milers. Des de a uns dos o tres anys la gent comença a tornar. Encara hi ha conflicte, però cada vegada és més reduït i afecta menys la població civil.

Queden carrers sencers en runes i amb gran precaució treiem les càmeres i gravem. Ens sobrevolen helicòpters militars. Per sobre de les miserables cases dels habitants de Lice s'alcen ordenats els edificis governamentas de l'exèrcit i les seves casernes relluents. Un parell de nenes carreguen sacs de sorra a la porta de casa, en un dels carrers a meitat en runa.

-"Tot el vostre carrer eren cases abans?" els pregunto en turc.
-"Si, però ara ja no. Les van cremar", respon la més gran, que és alhora la menys tímida.
-"Qui les va cremar?"
-"Ells" - i m'assenyala un dels helicòpters.

L'endemà llegirem a la premsa, a l'Ülkede Özgür Gündem, que set guerrillers i guerrilleres kurdes van perdre la vida ahir en els combats a les muntanyes del voltant de Lice, que un dia va ser ciutat, avui torna a ser-ho i que segur res no la farà desistir mai d'aquesta admirable obstinació.