divendres, de novembre 10, 2006

La teoria del Bukalemon

“El poble kurd és un Bukalemon (camaleó)”. Així de misteriós i metafòric se’ns expressa el músic kurd Mehmet mentre fem el ressopó al seu apartament d’Üsküdar, a la riba asiàtica d’İstanbul. Mehmet té una dona que és professora de turc en una escola mitjana, entre l’escola primària i el liceu. Mehmet ens diu que és una ironia i una paradoxa: la dona és kurda i exerceix de professora de llengua turca. İ demà toca aniversari de la mort d’Atatürk i les escoles primàries, mitjanes i liceus de tot el país faran actes solemnes, cantaran himnes a la pàtria turca i al seu destí quasi diví, hissaran banderes, formaran en files els alumnes, rellegiran grans frases del fundador de la República i la dona de Mehmet tornarà a casa probablement contrariada, sinó enfurismada. Malauradament no parla anglès i no pot seguir la conversa. La filla de deu mesos ja l’han posat a dormir. És diu Zin, com la noia de l’epopeia romàntica kurda “Mem-u Zin”, Mem i Zin. Com no podia ser d’altra manera, la història d’aquests dos enamorats kurds acaba en tragèdia. No pot ser d’una altra manera perquè són kurds i tal com apunta Mehmet, el poble kurd és sobretot un poble desafortunat.
“Ningú ens ajuda. No signifiquem res per a ningú”.
Mehmet ens explica orgulosament la seva teoria del camaleó. Hem tret la càmara i comencem a gravar. El conflicte del poble kurd és com un camaleó. Ha existit sempre: sempre hi ha hagut revoltes kurdes, des de temps immemoriables, contra totes les formes d’ocupació que ha sofert el nosre poble. Però a cada època el nostre poble planteja el conflcite en termes diferents, canvia el color com els camaleons. Fins a principis del segle XX les revoltes eren feudals, de la perifèria de l’imperi otomà contra el centre: el conflicte kurd era un problea d’autonomia feudal. Als anys vint, els anys de la fundació de la República turca, el conflicte kurd era un conflicte de presa de consciència nacional. Als anys setanta i vuitanta, les revoltes kurdes porten el segell de la lluita de classes. Actualment el conflicte –continua Mehmet- és un conflicte postmodern, basat sobre qüestions d’ètnia i identitat.
Hem de tenir un fil conductor per al nostre documental, per al nostre treball de recerca sobre el Kurdistan. Mehmet insisteix sobre aquest punt repetides vegades. Poster el nostre fil conductor, almenys en part, sigui la seva teoria del Bukalamon.