dimarts, de novembre 14, 2006

Aquí no hi ha germanor entre pobles!


A l’hora acordada ens dirigim cap al despatx d’Eren Keskin. Aquesta històrica advocada, defensora dels drets de TOTS els humans, ens convida amablement a passar al seu despatx. La primera impressió en veure-la en persona és que a les fotos d’entrevistes anteriors tenia tota una altra pinta. Se’ns presenta amb els ulls abundament pintats de negre, els cabells recollits per sobre del cap, un vestit atrevit de colors foscos i unes botes negres relluents de dos pams d’alçada. Facundo em comentarà més tard que estem davant de l’Aramis Fuster kurda.
Bromes a part, Eren Keskin és envoltada sens dubte per certa aureola de misticisme o, si més no, de superioritat. Ella se’ns mostra d’allò més humana i amiga, però és innegable que, només per allò que sobre ella he llegit, a mi almenys em mereix un respecte extraordinari. L’entrevista a Eren Keskin serà un pèl diferent de les demés. Baran ens tradueix del turc al francès. Per comptes de fer-li preguntes tancades he decidit que a Eren Keskin li demanaré certes afirmacions que ha anat fent a la premsa al llarg dels darrers anys i que li han costat un suma total de 12 anys de presó.
Eren, ets turca?
No, no i no. Als catorze anys vaig prendre consciència plena que el meu poble i la meva família eren kurds, i no turcs com m’han volgut ensenyar sempre. Només mon avi, que ve dels Balcans, no és kurd. Així que seré el que seré, però turca no. Ni ho vull!
Així de clara i contundent se’ns mostrarà al llarg de tota la entrevista. Negar la turquicitat és delicte penal, cal no oblidar-ho.
Eren, no creus en la germanor entre els pobles kurd i turc?
Quina bajanada és aquesta? No hi ha germanor entre dos pobles quan el primer basa la seva identitat en l’extermini del segon. Aquesta frase em sembla perfecte que la utilitzin gran nombre de kurds i turcs per demostrar-se continuament la seva estima. Però és completament hipòcrita.
Eren, quin futur somnies per al Kurdistan?
Mira, a mi em sembla perfecte que la guerrilla kurda proposi el confederalisme i la democratització per a Turquia. Però a mi, si mai em pregunten, jo diré que vull viure en un Kurdistan independent, tal com sona, independent!, per allí poder continuar exercint la meva professió d’advocada i la meva tasca d’activisme pels drets humans i d’enfrontar-me al poder.
Eren, com lligues la defensa dels drets dels kurds, amb la dels homosexuals i els travestis?
No la lligo jo. La lliguen ells mateixos. Un dia hi ha un travesti esperant a la sala d’espera i arriba el pare d’un pres polític kurd i s’asseu al costat. Ni el travesti ha parlat mai amb un home d'un poble cremat del Kurdistan ni l’home hauria cregut mai que es podria trobar mai cara a cara amb un travesti. Però al cap de poca estona de parlar se n’adonen que tenen molt i molt en comú. Els dos són víctimes del masclisme que sustenta el militarisme i del militarisme que se sustenta en el masclisme.
A Turquia el gran problema és que la ciutadania encara no pensa en termes de ciutadania, sinó en termes d’estat, per tant, en termes militars.
İ Eren, tens esperances en el canvi?
Poques, molt poques. Les poques que tinc, les tinc en la societat civil turca, que algun dia hauria de dir prou. Però no tenen gaire fonament. Les mateixes organitzacions ecologistes, feministes o socialistes turques no saben sortir-se de l’enquadrament ideològic turc, xovinista i militarista. Són capaços de manifestar-se contra la reducció del Bosc de Belgrad(İstanbul) i al mateix temps incapaços de denunciar la crema intencionada de milers i milers d’hectàrees de bosc al Kurdistan per escombrar del mapa la guerrilla. Les mateixes feministes s’acaben creient que els crims d’honor o la violència de gènere contra la dona no són més que problemes kurds, deguts a un suposat endarreriment intel.lectual i cultural dels kurds, tal com la premsa oficiosa s’afanya a informar. İ pretenen que a la resta de Turquia tals casos són marginals, aïllats, casuals.
Durant més de dues hores les declaracions de Keskin aconseguiran posar vermell fins i tot el nostre traductor kurd. Per la valentia del seu pensament, i perquè la seva trajectòria avala sobradament la seva valentia. Recordo ara que en una de les entrevistes que he llegit d'ella, el periodista li preguntava sobre el proper ingrés a presó. Eren responia que estava preparada, que volia fer feina dins de la presó, visita la gent que ella havia defensat, les dones, els kurds, els homosexuals, els insubmissos, tots els que ella havia defensat mentrev era en llibertat. İ que volia escriure i treballar en la defensa dels drets dels persos des de dins de la presó, fins i tot estant ella mateixa presa. Només li preocupava el seu pare que estava malalt de càncer i la seva neboda que l'havia vist més vegades presa que lliure.
El periodista, esparverat, li preguntava si era possible prendre's tant alegrement l'ingrés a la presó. Eren, solemne entre les solemnes, va engegar-li: "İ què vols? als kurds ens toca riure front les adversitats! Si no què seria de nosaltres?"